EmpúriesEMPÚRIES 16-O9-2010
Què és la Història?
Ariadna: El què expliquem, el què ha passat.
Jordi: El què va passar en el passat.
Paula: Per mi és el passat. La vida d'abans.
Maria: Prehistòria, Edat Mitjana, els romans. Tot això és història perquè va passar.
Adrià: Edat Contemporània.
Roc: Edat Moderna, Edat Antiga.
Adrià: És la informació que tenim des del començament dels temps fins ara.
Històries com les llegendes, que no són reals.
Raquel: La història és el passat, que fa anys. ( Les coses importants que tothom en parla).
Isaac: La línia del temps que va passant.
Cesc: Escrits, documents que diuen què va passar.
Jana: Tot el que han dit. El què ha passat abans i ara ho estudien i ara ho estudiem i no sé perquè.
Com podem saber com vivien els nostres avantpassats?
Jana: Per coses que han deixat, com pedres, els escrits a les coves.
Ariadna: Dibuixos. Construccions com l'amfiteatre i el teatre.
Abril: Restes de dinosaures, petjades.
Isaac: Runes.
Roc: Morts enterrats, bombes, materials.
Maria: Jo vaig anar a Capellades a l'abric romaní; van ensenyar com tallaven els animals i les eines que feien servir.
Cesc: També hi ha el Cretaci, l'Edat del gel, l'Edat de pedra.
En quin moment arriben els romans?
Paula: A l'Edat Antiga.
Posem ordre a les etapes a la pissarra:
1. Prehistòria
3000aC. Escriptura
2. Edat Antiga.
476 Caiguda de l'Imperi romà
3. Edat Mitjana
1492 Colom arriba a Amèrica.
4. Edat Moderna
1789 Revolució francesa.
5. Edat Contemporània.
Què cal que passi perquè hi hagi un canvi d'època?
Jana: Cada vegada fan més coses i s'evoluciona.
Quina cosa és la que fa que hi hagi una etapa i després una altra?
Cesc: El foc.
Maria: Passen els segles.
Roc: Fer servir les mans; l'escriptura.
Comencem a tenir indicis d'escriptura l'any 3000 a C. Per això hi ha un canvi d'Època. Passem de la Prehistòria a l'Edat Antiga.
I de l'Edat Antiga a la Mitjana per què hi passem?
Cesc: Pels metalls.
Isaac: La pesta.
Roc: Pel descobriment d'Amèrica.
Isaac: Entre l'Edat Mitjana i la Moderna hi ha la revolució francesa.
20-O9-2010
L'Isaac ens ha portat un llibre amb informació d'Empúries, ens l'ensenya i el comenta.
Comencem a fer la lectura en veu alta de la història d'en Màrius. Agafarem un llapis per anar marcant aquelles paraules que no entenem. I després comentarem aquelles coses que més ens han sorprès i les paraules que no hem entès.
Cesc: Noms com Tiberi, Safo i Màrius.
Són els noms dels personatges.
A Empúries primer hi arriben els grecs i anys després els romans. Quan arriben els romans ja hi ha la ciutat grega.
A l'època d'en Màrius hi ha grecs, romans i ibers. En Màrius és de família grega.
Cesc: Jo em llevaria a l'hora que em donés temps de fer-ho tot. Aniria a buscar aigua després de sortir el sol.
Adrià: Havia d'anar de pressa per no fer tard a l'escola.
Maria: De quin any és.
218 a C.
Cesc: L'aigua del pou no me la podria beure, perquè és de la pluja.
Comentem les paraules subratllades:
- Safo
- Flassada
- Taberna
- Àmfora
- Salaó
- Instruït
- Túnica
- Macellum
- Hídria
- Resolut
- Restriccions
- Aqüeducte
- Massília
- Pater famílias
- Factoria de salaó
Ens adonem que el llatí és l'origen de la nostra llengua perquè coneixem paraules que s'assemblen o comencen com les paraules llatines.
20-O9-2010
Cesc:Perquè parlem dels romans si a Empúries també hi va haver grecs?
Els grecs van ser una gran civilització amb una cultura molt important, però els romans ens van deixar moltes coses, nosaltres som els seus hereus.
Roc: Els romans i els grecs eren amics?
No massa, els romans van copiar moltes coses dels grecs. Els romans eren un poble conqueridor i quan conquerien un lloc imposaven la seva cultura, costums, llengua...
Fem un repàs de la part de la història d'en Màrius que vam llegir el dia passat i parlem de la paraula GARUM que havíem d'investigar.
Roc: Encara se'n fa de Garum? Tu l'has tastat?
Comencem el Capítol II i el comentem.
Roc:Perquè en aquesta imatge uns porten roba i els altres no?
Jana: Perquè fan Educació física sense roba.
Per què?
Jordi: Perquè falten tres dies pels banys.
Jana: I no podien tenir una roba per E. Física?
Quina funció fa el pedagog?
Adrià: És el professor particular de la família. Els dóna un cop de bastó.
Ariadna: La Gal.la i el Tiberi són rics? Tenen més privilegis perquè són del bàndol que han guanyat.
Paula: No entenc una fotografia, la d'àbac.
Ho comentem i parlem de les paraules que tenen marcades.
Per la propera sessió investigarem:
- Galileo Galilei
- Ciutat romana
- Déus romans.
27-O9-2010
Parlem dels déus romans i expliquem el què hem anat trobant.
Paula: Hi ha molts déus, un per cada cosa.
Maria: Júpiter és un planeta i també un déu, el déu del cel.
Jana: És un déu grec. Els déus romans eren diferents.
Ens adonem que els romans agafen els déus grecs.
Isaac: Ens explica els déus i que tenen un símbol.
Ariadna: Sorprèn perquè no només tenen un déu, en tenen molts.
Jana: Els déus eren persones o és com ara que...
La ciutat romana:
Roc:- L'aqüeducte és per transportar aigua. A Tarragona hi ha el pont del diable que és un aqüeducte.
- Circ: S'hi feien curses de cavalls.
- Temple: Hi guardaven les estatues dels déus.
- Arc del Triomf: Commemoraven gestes militars.
Adrià: Quan guanyaven la guerral'aixecaven.
Jana: Què és un amfiteatre?
Adrià: És on hi lluitaven els gladiadors.
Paula: Teatre i termes.
Abril: Les termes és on s'anaven a dutxar.
Cesc: Era el lloc preferit dels romans, hi feien gimnàstica.
Paula: Al teatre hi feien comèdies.
Tant als grecs com als romans els encantava fer teatre, però les dones no en feien perquè eren considerades inferiors. Quan havia de sortir una dona , l'actor es posava una màscara.
La Maria porta un llibre i el comentem. Parlem del Panteó.
El Cesc ha portat la foto d'una casa romana.
Demanem al Roc que pel proper dia ens porti informació de l'any que es va fer la piràmide de Keops.
Galileu Galilei:
Cesc: És un astrònom, neix a Pisa, va néixer l'any 1581. Es va quedar cec de tant mirar les estrelle.
Maria: Va ser important a l'època del Renaixement. És el pare de la llei del moviment. Millora el telescopi. Va tenir molts conflictes amb l'església catòlica.
Abril: Galileu pensava que el Sol estava al mig dels planetes i l'Església deia que era la Terra.
Va escriure un tractat de medicina i va dir: L'ENERGIA NO ES CREA, SINÓ QUE ES TRANSFORMA.
Roc: És el pare de l'astronomia. Gràcies a ell l'observació de l'astronomia va millorar molt.
L'església pensava que la Terra era el centre de l'Univers i Galileu deia que era el Sol i ho va demostrar.
Jordi: Va estudiar medicina i li agradaven molt les matemàtiques.
27-O9-2010
La Raquel ha trobat una pàgina on hi ha una informació molt important de les cases romanes i ens ho explica.
TIPUS DE CASES:
Domus:
- Atrium: pati interior.
- Tablium: Sala per fer reunions que no eren de la família.
- Triclinum: Com un menjador.
- Leninae: Lavabos.
- Cubiculum: Dormitori.
- Peristil: Pati interior on hi ha les habitacions més luxoses.
- Jardí: Envolta la casa.
- Tabernae: Local que fa la funció de botiga.
Insulae:
Són uns blocs de cases on hi viuen les classes socials mitjanes i popular, al primer pis les classes mitjanes i a les plantes superiors les classes populars. No tenien ni banys ni cuina.
Cesc: Eren blocs de cases dividides en illes. Podien tenir fins a sis pisos i a la planta baixa hi havia els tallers.
Villae:
- Suburbanae: Situades a les afores de la ciutat. Habitatge d'esbarjo molt luxós.
- Rusticae: Cases de camp, els habitants viuen de l'agricultura i la ramaderia.
Panteó:
Jordi: És el temple dedicat a tots els déus. A Júpiter, Saturn, Neptú, Urà, Plutó, Venus...
Jana: En els textos més moderns es troben sobretot Mart i Venus.
Abril: Es va construir l'any 27 a C., té 16 columnes fetes de granit egipci, després hi va haver incendis.
Adrià: I es va construir un altre cop.
Jordi: La cúpula fa 42 metres i les columnes 18 metres d'alt. Estava fet de formigó, maó, pedra i fusta.
Comencem el capítol III del conte del Màrius.
Marcarem les coses que no entenem, les que ens cridin l'atenció i les que vulguem comentar.
Cesc:
- Ambulacrum: Era una part del fòrum on hi feia ombra.
- Tabes: És com un joc de bales o fitxes (Roc).
- Pòsit: És el culet de vi que quedava (Isaac).
Jana:
- Rodell: És el ferro de les bótes de vi (Isaac)
Paula:
- Quitxalla: Són els nens (Isaac).
- Kottabos: És el nom del joc.
Roc:
- Modesta: Una família que no té molts diners (Adrià)
Abril:
- Contemplacions: Sense cap mena de mania (Jana)
- Atri: Entrada (Raquel)
Cesc: Perquè anaven a vomitar? Perquè ho recomanaven els metges?
Perquè els agradava molt menjar i així podien continuar menjant més. Era un costum de la gent rica i els metges els ho recomenaven per què estiguessin contents.
Paula:
- Fascinant: Sorprès per alguna cosa que li ha agradat moltíssim (Roc)
- Cambres del banquet: Habitació on es feien els banquets (Abril)
Abril:
- Mosaic: Rajoles petites trencades que formen una imatge (Jana)
Roc: " Tenen el cor robat a en Màrius" Que li agrada moltíssim (Isaac)
Pel proper dia ens cal investigar: Neàpolis i Àgora.
EMPÚRIES 09-09-2010
Qui pot explicar què és la història?
Gemma: Buscar coses antigues, d'abans.
Pol: És el què ha passat en el temps, les guerres...la Prehistòria, Edat Mitjana...
Nil: Són les restes de l'antiguitat.
Maia: La història és l'evolució.
Què és l'evolució?
Nil: És com han anat evolucionant els homes.
Què són les fonts històriques?
Zoè: Ho és tot...Són els diferents tipus d'escrits, objectes, fotos que dónen pistes del què va passar.
Roc: També el cens.
Zoè: Les edats de la Història.
Quines són les edats de la Història?
Cristian: Prehistòria, Edat Antiga, Edat Mitjana, Edat Moderna i Edat Contemporània.
Algú podria expressar quan s'acaba la Prehistòria o quan comença l'Edat Antiga?
Hi ha una cosa molt important que fa que s'acabi la Prehistòria. Quina és?
Maia: L'escriptura.
Què passa entre l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana?
Zoè: Els romans.
I entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna?
Zoè: El descobriment d'Amèrica.
I entre l'Edat Moderna i l'Edat Contemporània?
Gemma: Els castells i tot això.
Comentem la línia del temps abans d'el.laborar-ne una en petit grup.
Conversem sobre els fets més rellevants que marquen el pas d'una època a una altra.
Tothom sap que 100 anys són un segle.
I finalment deduïm que l'any que va néixer Jesucrist es va acordar que fos l'any zero, i a partir d'aquest moment s'organitza el nostre calendari.
13-09-2010
Què teníem pendent?
Què has descobert de la Revolució francesa Roc?
Roc: Que el 1789 el Rei...
Quin rei?, qui sap de quin rei parlem?
Zoè: Napoleó.
Roc: que prenia els diners del poble i no podien menjar. Va arribar un dia que es van posar d'acord i van anar contra el rei.
Podem explicar alguna cosa més de la Revolució francesa?
Maia: El rei s'ho quedava tot.
Roc: Per saber els anys hi ha un truc, l'u i després el set, el vuit i el nou.
El Roc ens ha dit un truc molt interessant, així sempre recordarem aquesta data.
El lema de la Revolució francesa era: llibertat, igualtat i fraternitat; perquè volien dser lliures, ser tots iguals i ser tots amics.
Elba: Es va desplaçar l'aristocràcia i el clergat. Això vol dir que hi havia persones molt riques que tenien molt de poder (eren l'aristocràcia) i el clergat també. Amb la Revolució francesa desapareixen.
Roc: A aquella plaça on van matar el rei jo hi vaig anar. És a Paris.
Tothom sap què és la guillotina?
Zoè: Jo he vist una guillotina de veritat.
Ens pots explicar com era?
Zoè: Era molt alta, hi ha com una rodona, li posen el cap allà perquè no es pugui moure i...
Kiku: Allà on posa el cap s'obre i després li tallen.
ELABORACIÓ DE LA LÍNIA DEL TEMPS
Algú pot dir-nos perquè deuen ser aquests papers?
Zoè: Per fer la línia del temps.
16-09-2010
Comencem la sessió penjant les cartolines dels segles ordenadament a la paret.
Comencem a parlar del Power point d'Empúries i del conte d'en Màrius
Hi ha moltes paraules difícils, anirem fent la lectura en veu alta i subratllarem les paraules que no entenguem.
Pol: Jo no entenc la paraula Safo.
Entre tots descobrim que és el nom de la mare del Màrius.
Cristian: Àmfora.
Elba: Les àmfores serveixen per guardar vi i aliments.
Zoè: Salaó, flassada.
Maia: Com un llençol.
Elba: Instruir.
Pol: Vol dir ensenyar.
Cristina: Macellum.
Gemma: Hídria.
Demanem que busquin informació del significat d'aquestes paraules, el proper dia en parlarem.
20-09-2010
Fem memòria del què vam llegir.
Com comença la història d'en Màrius?
Maia: Es va llevar, es va vestir, va obrir la finestra...
Què fa abans d'anar l'escola?
Gemma: Es fa el llit, es vesteix...
Maia: Esmorza.
Cristina: Esmorza una copa de vi, quatre figues i un tros de pa.
Hem parlat de l'esmorzar, i quina altra cosa fa? Què més passa?
Gemma: La mare l'envia a buscar aigua.
Kiku: Després el Màrius pregunta a la mare si després d'escola pot anar a jugar amb els amics i la mare li diu que ho ha de preguntar al pare.
Quines coses heu vist que siguin diferents del què fem nosaltres ara?
Elba: Anar a buscar aigua.
Antigament segurament que els vostres avis també havien d'anar a buscar aigua al pou del poble com els romans.
Cristina: L'esmorzar també és diferent.
El Màrius és un nen que viu a l'antiga Roma, ell esmorza vi, tot i ser un nen.
Nosaltres som fills dels romans, si anem tirant enrere en la història de la nostra família, possiblement ens trobaríem amb algú que és romà.
Quines coses més us sorprenen perquè són molt diferents de les vostres?
Que el Màrius hagi de demanar permís a la mare i que aquesta l'envii al pare.
Això passa perquè a l'època dels romans tenia tota l'autoritat el pare.
Comentem les paraules que teníem pendents de buscar informació.
ÀMFORES
SALAÓ
MACELLUM
HÍDRIA
Parlem de la paraula SALAÓ:
El Roc llegeix la definició que porta preparada des de casa; li demanem que ho expliqui amb les seves paraules.
La Cristina, la Maia i l'Elba llegeixen el què han trobat i el Kiku ho explica amb les seves paraules i després el Toni mostra les imatges que ha trobat.
Encara, avui tenim aliments que són salaons, quins són?
Maia: Les sardines .
Els romans van descobrir que la sal és un molt bon conservant.
Ara parlem de MACELLUM:
Nil: No sortia al diccionari.
Si t'haguessis esforçat una mica més, potser ho hauries trobat?
Nil: Potser sí.
Això és el que volia sentir! Algú ha trobat alguna cosa més?
El Pol explica el què ha trobat i el Toni ensenya les imatges i les explica.
Les imatges que ha portat el Toni estan molt bé, les penjarem a la classe.
23-09-2010
Comencem fent un repàs del què hem anat treballant les sessions anteriors. Després comentem la informació que han portat.
Adela: Això és la història de Roma. Això eren les botigues i això és el què en queda.
Ara anem a parlar com eren les ciutats romanes.
La Gemma ha portat informació de la ciutat d'Empúries.
Per què feien servir la muralla?
Gemma: Per protegir la ciutat.
Elba: Jo he portat un llibret. Ens explica què hi ha a la portada i ens mostra una imatge de l'amfiteatre romà.
Què hi feien a l'amfiteatre?
Elba: Hi feien lluites i també entre animals i homes.
Roc: Jo vaig trobar el tipus de casa. Hi ha tres tipus de casa romana, la principal és la domus.
És molt interessant això que ens has explicat; per què els romans feien aquestes cases així per poder aprofitar l'aigua de la pluja.
Les domus tenen una teulada i a dins hi ha el pati interior de la casa, on hi ha un jardí i una cisterna. Quan plou tota l'aigua va a la cisterna de la casa. Les domus eren les cases dels rics de la ciutat.
27-09-2010
Comencem la sessió a l'aula d'informàtica.
Tota la informació que hàgiu portat és molt important que la pogueu explicar amb les vostres paraules, no serveix de res si s'ha de llegir perquè no s'ha preparat abans.
Qui ens vol mostrar la seva informació?
Elba: Ens ha portat la informació al pen drive, però no es pot obrir el document. Finalment ho podem veure: l'Elba ens explica què és una domus i les seves parts.
La part que no té teulada és la vessant que recull l'aigua i va a parar a la cisterna del centre.
El Kiku ha trobat com es deien les ciutats catalanes a l'època romana i ens les explica.
Zoè: Els romans van anar a Empúries el 600 a C. I van fer un campament militar perquè volien independitzar-se dels romans.
D'on de Roma?
Finalment aclarim que són els grecs que conserven la independència respecte els romans.
Nil: Ha portat un llibre i explica la domus , també ens ensenya un mapa de la Catalunya romana.
El Cristian ens explica el plànol d'una ciutat i comenta que a l'amfiteatre hi feien lluites.
La Maia també n'ha portat un i l'explica.
El Nil ens diu que HISPANIA ve del fenici i vol dir "terra de conills".
El Roc ens explica una imatge de la domus, l'ha buscat a internet. Ens explica que les INSULAE eren cases de tres o quatre pisos.
Què és la TABERNAE?
Maia: el bar.
És exactament el bar?
Mireu aquí baix, són restes de tabernes. La taberna és com una botiga on venien pa, vi, aliments...
El Roc ens explica les diverses parts de la domus a partir d'una imatge que ha trobat a internet.
Finalment per parelles busquem informació del FORUM i del CIRC.
